Francesc Torralba Rosello Books

El catorze d'agost de 2023 serà una data que quedarà gravada en la vida d'en Francesc Torralba. És el darrer dia de la vida del seu fill Oriol, qui va morir fent una excursió per la muntanya. Aquesta experiència traumàtica ha sigut una aturada de tot el món d'en Francesc que s'ha hagut d'enfrontar a sentiments, sensacions i pensaments desagradables i difícils de digerir. El procés de dol és un camí tortuós i amb molts vaivens que posa davant l'única cosa la mort. No hi ha paraules és l'obra de la vida de l'autor, per tema personal, però també perquè és un replantejament des d'una perspectiva totalment nova d'un tema que ell ja havia tractat com era la pèrdua. Tot això ho fa amb una revisió profunda a partir de l'experiència, amb un to solemne i refugiant-se en els filòsofs i els seus escrits. Alhora és un llibre necessari per trencar amb el tabú de la mort i en especial de la fi de la vida d'un ésser estimat. Intenta plasmar a través del llenguatge un fet que et deixa buit de paraules.

Després d’escriure sobre la mort i la llibertat, Francesc Torralba culmina el seu projecte amb un llibre sobre el tema més universal de tots: l’amor. L’amor, però, en totes les seves dimensions, i en totes les seves vessants. Un amor explicat des de l’erudisme i el coneixement, i també, des de la pròpia experiència personal. Francesc Torralba poseeix el do de convertir en frases senzilles i clares els sentiments més complexos. L’amor que ve (de dins) és alhora una obra de màxima simplicitat i de màxima profunditat.

Wer nimmt sich heute noch die Zeit, anderen Menschen ein Ohr zu schenken? Dieses Buch ist eine Einladung, die alte Kunst des Zuhörens, Lauschens, der Aufmerksamkeit, des Sich-selbst-Zurücknehmens und Verstehens wieder zu pflegen. Zuhören ist die Basis aller Kommunikation. Durch aufmerksames Zuhören wird eine Verbindung hergestellt, es entsteht Gemeinsamkeit. Erst Zuhören ermöglicht einen wirklichen Dialog mit anderen, bereichert die eigene Person und ist Voraussetzung für Freundschaft und Liebe. Francesc Torralba durchstreift in diesem klar aufgebauten Essay locker und einfallsreich die Geistesgeschichte und versammelt die Stimmen großer Philosophen, die in ganz unterschiedlichen Facetten auf die Bedeutung des Zuhörens hingewiesen haben. Er zeigt, warum ohne die Fähigkeit des Zuhörens kein Lernen stattfinden kann und lenkt die Aufmerksamkeit Schritt für Schritt auf unser eigenes Verhalten. Das Buch lädt dazu ein die Hektik des Alltags hinter sich zu lassen und mit den abendländischen Denkern über die Qualitäten des Zuhörens nachzusinnen. Es erinnert daran, daß wir uns über Sprache verständigen und nicht über Bilder, und daß wir erst aus den persönlichen Mitteilungen anderer Menschen uns selbst erfahren, hinzulernen, bereichert werden und, wenn wir Glück haben, Glück erfahren.

Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismes de consol davant de la mort d'un ésser estimat. Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui dia continua sent un tabú en la nostra cultura. Quan una persona tñe clar que aquest petó pot ser l'últim petó, que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai, acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor més preuat. Com escriu Ciceró, "morir fugint és lleig; morir vencent, gloriós", però per vèncer, cal plantar cara a la mort.

Rare book

La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l’interior d’un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l’escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n’adonem quan falta.

Spiritual intelligence doesn’t just stimulate the development of the individual, but also of cultures and nations. Every human being has intimate feelings and needs of a spiritual order such as happiness, wellbeing, and the enjoyment of beauty and culture. Within the context of a spiritual drought such as the one our world presently finds itself in, the development of spiritual intelligence opens new and unexpected horizons within the very heart of daily routine, immediacy, and short-term interests. La inteligencia espiritual pone en juego el desarrollo pleno no sólo de la persona sino de las culturas y de los pueblos. Todo ser humano tiene un sentido y unas necesidades íntimas de orden espiritual tales como la felicidad, el bienestar integral y el goce de la belleza y de la cultura. En contextos de anemia espiritual como en el que nuestro tiempo se encuentra, el desarrollo de la inteligencia espiritual abre horizontes nuevos e insospechados en el corazón mismo de la rutina diaria, de la inmediatez y del interés a corto plazo.