Isabel Clara Simo Books

L'arribada de la joveníssima Dorothy – catorze anys, cabells vermells, cara pigada – és un glop d'aire fresc en la vida d’en Joaquim Simon – sexagenari, ric i divorciat–. Disposat a convertir aquella «salvatge» en un model perfecte del qual enorgullir-se, en Joaquim l'afilla i inicia la seva obra de Pigmalió. Guanyadora del premi Sant Jordi 1993, és una duríssima reflexió sobre el desig de possessió i la seva capacitat de destrucció. Un exercici narratiu apassionant que allibera els monstres de la dominació i els miratges d'amor que provoca en les seves víctimes.

Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l'infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l'amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable. Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l'ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d'assassinat. Després de vuit edicions i d'haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d'Isabel-Clara Simó, l'autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.

Raquel fa el COU i ha decidit que aquest any escriurà un diari amb el seu dia a dia. Els esdeveniments tumultuosos s'acumulen. Per començar, a la seva millor amiga li detecten un càncer i a més comença a sortir amb Oriol, i el germà petit de Raquel, un negat als estudis, es presenta a un concurs de música clàssica, la cual sembla el seu únic interès. Però fa trampes i és desqualificat. Aquest episodi intranscendent fa que hi hagi més baralles del normal a casa seva i que els seus pares prenguin una decisió dràstica que afectarà el futur de la família.

El Mas del Diable es va publicar per primera vegada l'any 1992 i, malgrat la bona acollida dels lectors, fins fa poc l'obra era impossible d'aconseguir. A proposta de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat, Bromera recupera aquesta peça clau de la literatura d'Isabel-Clara Simó. Aquesta novel·la d'intriga, plena de colps d'efecte i de ritme trepidant, narra la història de dos germans bessons que han fet vides separades des de la desaparició de la mare en estranyes circumstàncies. Quan son pare mor i han de fer-se càrrec de l'herència, els germans tornen a Alcoi i al Mas del Diable. És aleshores quan decidiran investigar què va passar, realment, amb la desaparició de la mare.

A Miquel, un funcionari molt atípic de benestar social, li canvia la vida quan una de les seves clientes, l’Elisa Solbes, li demana ajuda per aclarir l’acusació d’assassinat que recau sobre un veí i protector seu de tota la vida. De cop i volta, Miquel es veu immergit en una perillosa i absorbent activitat detectivesca que, gràcies a un passat en dolorós contacte amb els baixos fons, pot fer avançar contra les versions oficials i l’actitud passiva de les autoritats. I és que, per ella, és capaç de jugar-s’ho tot.

Recull de narracions al voltant de diverses «perversions»: la perversió de l'amor, la perversió del poder, de perversió del dolor... Els mecanismes mentals que fan que les persones facin mal, a d'altres persones o a si mateixes. La gelosia, la revenja, la humiliació, l'autocàstig... Tota una galeria de personatges i de situacions al caire de la raó. Una obra sobre les actituds malsanes, descrites de la comprensió i també des de l'angoixa.

Quin tipus de novel·la és "El mossèn"? L'autora, des del començament, no enganya el lector i ens presenta la seva història amb tots els ingredients que conté una narració de ficció. Però resulta que aquesta novel·la no és, de fet, una ficció sinó el resultat d'un acurat i conscient estudi de les diverses biografies existents de Jacint Verdaguer.L'autora dóna la seva versió dels fets, la versió de la controvertida vida del popular poeta i capellà i de les persones que l'envoltaren. A partir de l'estudi i de la descripció que Isabel-Clara Simó en fa, el lector pot arribar a adonar-se de la seva admiració per una de les figures literàries cabdals de la llengua catalana contemporània, fins el punt de sentir-se solidari amb el recorregut vital de mossèn Cinto.