La poesia en vers de J.V. Foix representa si fa no fa la meitat de la seva obra de creació, i en en aquesta antologia s'ha intentat de fer-ne una tria tan equilibrada com fos possible per tal de donar-ne una adequada visió de conjunt i, alhora, una mostra significativa de cadascun dels seus poemaris més rellevants. Així doncs, hi trobem des dels sonets de Sol, i de dol, la síntesi més perfecta del contingut avantguardista amb la forma clàssica per excel·lència, fins als poemes en vers lliure de títol extens i suggeridor de "Les irreals omegues" o "On he deixat les claus?", amb algun tast dels més densos i obscurs pertanyents a "Desa aquests llibres al calaix de baix", o els d'inspiració popular d'"ONze Nadals i un Cap d'Any". Un recull, per tant, de les diverses modalitats de l'obra d'un investigador en poesia, com ell mateix s'havia definit, que destaca per la seva gran riquesa lèxica i una tècnica absolutament excepcional.
