Àngel Guimerà Book order (chronological)

Saïd est le capitaine d'un navire de pirates qui a fait prisonniers un groupe de chrétiens après avoir attaqué leur bateau. Saïd est blessé après avoir abordé et capturé un vaisseau chrétien, et il ordonne qu'on lui amène une jeune fille chrétienne pour soigner ses blessures : cette fille est Blanca. Reconnaissant pour les soins, Saïd accorde à Blanca plus de privilèges qu'aux autres prisonniers et, avec le temps, ils tombent amoureux l'un de l'autre, mais ils savent que leur amour ne sera pas bien vu. Une révolte à bord du navire libère les musulmans prisonniers, et le père de Blanca tente de tuer Saïd en apprenant qu'ils sont amoureux. Blanca le protège en se mettant entre eux et est blessée par son propre père. Saïd prend Blanca et saute avec elle à la mer pour mourir, car la mort est le seul moyen de pouvoir être ensemble.

Terra baixa (1897)és l’obra més coneguda i representativa d’Àngel Guimerà. El protagonista central del drama ha esdevingut un prototip d’home simple i pur que contrasta fortament amb la gent de la terra baixa i que vol representar, en definitiva, la societat de l’època. Àngel Guimerà (1845-1924) va escriure poesia, prosa i teatre. Com a dramaturg ocupa un primeríssim lloc en la consolidació del teatre català modern. Si bé en els seus inicis Guimerà va mostrar preferència per la tragèdia romàntica, els seus plantejaments teatrals es van acostar, gradualment, al drama realista contemporani. Entre les seves obres teatrals cal destacar: Mar i cel, En Pólvora, Maria Rosa, La festa del blat i La filla del mar.

Àngel Guimerà (1845-1924) és una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dintre de la vida política del Principat però sobretot per la importància i renom que assolí en l'àmbit teatral, en què esdevingué l'únic dramaturg català del segle XIX de nivell europeu. Primerament fou, amb Verdaguer, el poeta més popular de Catalunya; posteriorment, a trenta-quatre anys, s'incorpora al teatre, on assolí èxits ressonants. Situat dins el corrent romàntic, sabé infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetipus. Les obres que presentem són les més significatives de Guimerà. "Mar i cel" (1888) és el darrer dels seus drames en vers i teatralment l'obra més ben tallada, segons Josep M. de Sagarra, i és, també, la que inicia la seva projecció internacional. "Terra baixa" (1897) assenyala el cim de la seva puixança creadora i, de fet, ha esdevingut la més popular. I "La filla del mar" (1900) tanca el període de màxima plenitud de l'autor.

Drama v próze o třech dějstvích. Hra katalánského básníka a dramatika o lásce a násilí, o čistotě a brutální zpupnosti v polofeudálním ovzduší katalánského venkova. Příběh o prostém pasáčkovi z hor, kterého bohatý pán z nížiny donutí, aby se stal formálně manželem jeho milenky.Když pasáček pozná pánův podvod a nevinu znevolněné ženy, pána zabije, tak jako kdysi v horách zabíjel zlého vlka.