El Balanci - 62: Es va fent més i més tard

More about the book

Amb aquesta novel·la epistolar, l'autor renova una il·lustre tradició narrativa, trencant els seus codis i pervertint el gènere. A mesura que avancem en les missives, notem que alguna cosa «no funciona»: el paisatge es desplaça, els temps s'inverteixen, com si les cartes arribessin abans o després del seu missatge, reflectint destins que no es troben i persones que es perden en el laberint de les seves breus existències. La vida es presenta com una pel·lícula perfecta, però amb un muntatge erroni. Aquesta obra és un extraordinari recorregut per les passions humanes, on l'amor sembla el punt central, encara que en realitat és un punt de fuga cap a les zones més fosques de l'ànima. Es despleguen la tendresa, la sensualitat i la nostàlgia a través de disset cartes de personatges masculins a figures femenines, teixint una insòlita trama narrativa de cercles concèntrics que s'expandeixen en el no-res, veus monologants que anhelen una resposta que mai arriba. Finalment, una veu femenina distant i implacable, repleta de pena, respon a totes elles. Es presenta una trama polifònica que manté la unitat dels textos, com una partitura única amb diversos temes i moviments, deixant empremta en la memòria del lector.