Mercè Rodoreda Book order

Death in Springis a dark and dream-like tale of a teenage boy's coming of age in a remote village in the Catalan mountains; a place cut off from the outside world, where cruel customs are blindly followed, and attempts at rebellion swiftly crushed. When his father dies, he must navigate this oppressive society alone, and learn how to live in a place of crippling conformity. Often seen as an allegory for life under a dictatorship, Death in Springis a bewitching and unsettling novel about power, exile, and the hope that comes from even the smallest gestures of independence.

Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Amb el pròleg de l'autora i un epíleg de Marta Nadal.

Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l'únic títol de la seva primera etapa que l'escriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 -la definitiva i que, per tant, s'ofereix aquí- permet observar l'evolució de l'autora i comprendre millor el conjunt de la seva obra. Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un epíleg de Roser Porta.

Esta es la historia de Adrià Guinart, un adolescente que va a la guerra sin poder librarse de su obsesión por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante la contienda es un auténtico proceso de aprendizaje acerca de la naturaleza humana. La guerra civil es el fondo sobre el que se proyecta la lucha que el protagonista mantiene consigo mismo. La reconocida habilidad de Rodoreda para mostrar la profundidad del ser humano vuelve a brillar aquí en todo su esplendor, y sin ahorrarle al lector una conmovedora visión de la vida cotidiana durante el conflicto bélico

Aloma és la culminació de la novel·la psicològica, on el tema principal són les relacions entre un home madur i una dona jove. Aquestes relacions solen ser tenses, gairebé impossibles; i la dona, gairebé sempre passiva, n'és la víctima. Després de trenta anys, Mercè Rodoreda va refer l'Aloma de la seva joventut, amb l'experiència acumulada amb els anys, però hi va mantenir aquella prosa evocativa i lírica, amb l'ingenuïtat d'interpretació i d'expressió que la caracteritzen.

Una de las figuras más destacadas de la literatura en lengua catalana, Mercè Rodoreda (1909-1983), es autora de novelas y relatos breves que configuran un universo poético, de tonos difuminados, poblado en gran medida por personajes capaces de despertar en el lector un amplio registro de emociones. Algunas de sus obras más destacadas han sido llevadas a la televisión y al cine.

Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar en volum. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari, a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), on es c ompendia tot el que hi ha de més fascinador i de més punyent al món literari de l’autora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de m aduresa al costat d’altres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull d’una força lírica extraordinària que en les seves dues parts abraça tot l’arc de la plenitud creativa rodorediana. L’obra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle XX a escala universal.