Monika Zgustová Books

Named a Notable Translated Book of the Year by World Literature Today A poignant and unexpectedly inspirational account of women’s suffering and resilience in Stalin’s forced labor camps, diligently transcribed in the kitchens and living rooms of nine survivors. The pain inflicted by the gulags has cast a long and dark shadow over Soviet-era history. Zgustová’s collection of interviews with former female prisoners not only chronicles the hardships of the camps, but also serves as testament to the power of beauty in face of adversity. Where one would expect to find stories of hopelessness and despair, Zgustová has unearthed tales of the love, art, and friendship that persisted in times of tragedy. Across the Soviet Union, prisoners are said to have composed and memorized thousands of verses. Galya Sanova, born in a Siberian gulag, remembers reading from a hand-stitched copy of Little Red Riding Hood. Irina Emelyanova passed poems to the male prisoner she had grown to love. In this way, the arts lent an air of humanity to the women’s brutal realities. These stories, collected in the vein of Svetlana Alexievich’s Nobel Prize-winning oral histories, turn one of the darkest periods of the Soviet era into a song of human perseverance, in a way that reads as an intimate family history.

Originally published in Spanish, this book explores themes of identity and existentialism through a gripping narrative. It delves into the complexities of human relationships and the struggles of navigating personal demons. The story is set against a backdrop that enhances its emotional depth, inviting readers to reflect on their own experiences and choices. With rich character development and a thought-provoking plot, it offers a unique perspective on the challenges of modern life.

Aus Zitaten, Gesprächen und Ortsimpressionen zeichnet Monika Zgustová das von Gegensätzen durchzogene Lebensbild dieses Autors, erzählt von seiner Kindheit in den letzten Tagen der österreichisch-ungarischen Monarchie, von zwei Weltkriegen und dem Prager Frühling bis zu den Ereignissen 1989. Hrabals erste literarische Entwürfe auf der Rückseite von Rechnungsformularen, der Höhepunkt seiner Popularität als Schriftsteller, der Kampf mit dem Publikationsverbot sind Stationen dieses Lebenswegs ebenso wie sein Jurastudium, die Arbeit als Bahnhofsvorstand und Kulissenschieber und die Vorliebe für Kneipen und Katzen.

KOBIETY, KTÓRE OKRADZIONO Z ŻYCIA Jelena jest pielęgniarką i codziennie patrzy na umierających w osamotnieniu więźniów. Nie chce ulec kierownikowi lazaretu, więc za karę trafia do kopalni. Od teraz towarzyszy jej ciemność i ból. Przez 10 lat. Janina z Wołynia pracuje przy wycince drzew. Ciągle jest głodna i zmarznięta. Po uwolnieniu razem z rodzicami i rodzeństwem tuła się po górach i pustyniach. Do domu nie wraca nigdy. Walentynę zabrano od córki i uwięziono. Przenoszono z obozu do obozu. Pewnego dnia mróz i wyczerpanie stają się już nie do zniesienia – Walentyna próbuje się otruć. Cudem zostaje odratowana – tylko po to, by dalej cierpieć. Całe życie było przed nimi. Niesłusznie skazane i wyrwane ze swoich światów, trafiły do piekła z lodu. Na końcu świata, gdzie szczęście nie istniało, walczyły o przetrwanie.

De les notes que Isaak Babel va prendre mentre combatia amb l’Exèrcit Roig en la campanya contra els polonesos, neixen els relats que componen La Cavalleria Roja, un dels grans clàssics de la literatura russa del segle xx. Les històries que conta Bàbel retraten la crueltat absurda de la vida militar, amb uns personatges desconcertats que semblen peons d’escacs llançats sobre el tauler. Res a veure amb la idealització heroica ni amb la retòrica bel·licista d’altres escriptors. La truculència, la passió i l’humor negre emparenten aquesta obra amb el Goya dels Desastres de la guerra. Si els primers contes de Bàbel havien incomodat la tirania tsarista, aquests van molestar el poder soviètic. El 27 de gener de 1940, Isaak Bàbel va ser executat a l’edat de quaranta-cinc anys en un soterrani moscovita. A partir d’edicions fetes en vida de l’autor i d’arxius trobats a la KGB, oferim avui el text més complet de La Cavalleria Roja publicat fins ara, en una magnífica traducció de Monika Zgustova.

La jove russa Vàlia i el marine nord-americà Bill mantenen una relació amorosa que el 1945, amb la fi de la guerra, s'estronca sobtadament. Bill desapareix sense donar cap explicació i, més endavant, Vàlia és acusada d'espionatge per les autoritats soviètiques. Separada de la mare i de la filla de dos anys, Vàlia busca forces en l'amistat amb altres preses i en la pràctica del teatre per suportar tants anys al gulag. Quan finalment recupera la llibertat, toparà amb una filla que amb prou feines coneix, i amb Bill, ara un científic reconegut als Estats Units. La nit de Vàlia és la història dramàtica i esperançada d'un gran amor enfrontat a les adversitats de la Història. Monika Zgustova va conèixer l'autèntica Vàlia, fa pocs anys, en un pis als afores de Moscou.

Un crític dart coneix, a Petersburg, una misteriosa pintora nord-americana dorigen rus, Patricia Pavloff. Seduit per lencís de lartista, el jove crític decideix escriure un llibre sobre la seva obra i li segueix els passos fins a Sitges, on ella viu. La dona li mostra, a la vegada, les dues facetes de la seva personalitat: tan aviat és amistosa, entremaliada i gairebé frívola com esdevé, tot duna, freda, distant i altiva. Una altra dona, Radhika, que viu amb Patricia, fa créixer la tensió del noi: la seva bellesa voluptuosa latrau tant com lallunyen les seves opinions polítiques. Vadim, el crític rus, no sap quina de les dues dones desitja més i comença a tenir dubtes sobre les raons del seu viatge. Menta fresca amb llimona és una novel·la damors, derotisme i de passió que fascina per latmosfera sensual, per les pinzellades vives i els contorns fugissers i per la descripció de la relació entre un home que ve de lEst i dues dones occidentals, on cap dels tres no pot escapar dallò que la Història nha fet.

Románový životopis Bohumila Hrabala (1914 1997) vznikl ještě za jeho života; čtyři roky se Zgustová s Hrabalem setkávala a naslouchala jeho vyprávění, a tak nás provází jeho dětstvím a mládím, meziválečným obdobím v Nymburce, druhou světovou válkou, prvními roky po komunistickém převratu ve slévárnách na Kladně a ve Sběrných surovinách v Praze. Zároveň dává nahlédnout do prvních Hrabalových básnických pokusů, do jeho nitra v době slávy v šedesátých letech i v pozdějším období depresí. Vzpomínkami Hrabalovými, jeho přátel i jeho odpůrců, ale především vlastním vyprávěním autorka vykreslila pozoruhodný portrét spisovatele, který zavrhuje jakékoli kázání či moralizování a jehož dílo se stalo jedinečným poselstvím nejen pro českého čtenáře. Kniha vychází při příležitosti 90. výročí Hrabalova narození a je doplněna unikátními, většinou dosud nepublikovanými fotografiemi.